dilluns, 4 d’octubre de 2010

MENTIDES

Les coses mai son com les esperes, de vegades per actuar de manera honesta serveix perquè et prenguin la cabellera.
La feina, quin mal de cap! Però el pitjor son les mentides, o les veritats a mitges, això no tindria cap problema si estiguessin tant ben fetes que ni t’adonessis, però quan es nota fan molta ràbia.
Aquest és el cas que m’acaba de succeir la persona que m’ha mentit ho ha fet tant malament, sobretot perquè no es recordava de les mentides anteriors, i això és un error descomunal... perquè qui la diu pensa que el que l’escolta no s’adona; és veritat que les mentides son més o menys grosses depenent de l’àmbit en que és diguin, si és una mentida que no t’afecta la vida personal, que per exemple pot ser, que no tens ganes de sortir, no passa res, però si t’afecta als diners, a la teva feina, a la teva dignitat, dolen i dolen molt.
Es evident que un és déu a qui li dona de menjar, però en aquest cas s’ho podria haver muntat millor, encara que el que et pagui a fi de mes despotriqui, tu com a persona que dona la cara pots dir simplement, al meu cap no li ha agradat que diguessis que no amb lo de la tele, i no vol que facis res per nosaltres... Evidentment molesta, però com a mínim et castiga una persona amb la que no has tingut cap relació i al menys la persona que t’està parlant queda coberta de cara a futures y possibles relacions...
A part de que és més honest real i el més important, que no has dit CAP MENTIDA.
Amb aquesta solució de la que he estat víctima, l’únic que hem aconseguit és que no em fií mai més de la persona que creia que era humana i normal.
Quina llàstima!

diumenge, 13 de juny de 2010

SOLITUD


Tenia guardat dins del seu cofre una cosa que no havia vist mai.
Per un canto tenia moltes ganes d’ensenyar-ho però per altre li feia por que li prenguessin. No ho havia dit a ningú, sobre tot als del seu cubicle.
No era un objecta, era una cosa totalment plana amb una imatge, era una cosa que no havia vist mai, sinó fos que tenia ulls, fins hi tot s’assemblaven als que qualsevol tenia, el que passa, que si eren ulls miraven de manera que no havia vist mai, a part que eren de varis colors, pel voltant era blanc i al mig era verd, però encara teia un puntet negre al vell mig de tot, tot i que si parava compte el verd tampoc era verd del tot, i tenia com un munt de puntets o ratlletes, no sabria ben be explicar-ho... Del resta d’aquesta mena d’imatge, al damunt d’allò totalment pla, no sabria ben be com descriure-ho...
Definitivament no ho ensenyaria a ningú...

Encara hi tenia més curiositats aquella cosa... aquesta mena d’ulls estaven en mig d’una mena de bola o rodona, on hi sortien uns orificis hi havia una mena de protuberància que semblava força simètrica amb dos foradets al final, que seria això, per res s’assemblava a una antena... ai ves quines coses!
A sota la protuberància i havia un altre orifici, aquest semblava fins hi tot més elaborat l’envoltava una mena de coixinets amb una forma especial, que eren d’un color més fort que el resta, era vermell, però molt vermell, fins hi tot semblava que estigues remarcat, o pintat, brillava... encara n’hi havia més de coses en aquest orifici, eren pedres totes més o menys iguals de color blanc... era molt lleig... segur que un primer tindria por...
De tota manera no podia deixar de mirar la cosa... cada cop que entrava al cubicle tenia que obrir el cofre i mirar-la , de vegades passava molta estona mirant, que feia que sempre en tingués tantes ganes?

Notícies de les 11.
La nasa ha fet una nova remesa de llançaments a l’espai de fotografies de voluntaris que les han cedit la seva imatge per que doni voltes pel cosmos... ho han fet a traves de la nau espacial internacional M.I.R. si hi ha alguna persona interessada en que la seva imatge volti encara és farà un nou llançament al primer del mes d’agost...

Estava sola i tenia la ràdio posada, avui tenia torn de tarda, la seva companya li havia demanat, mai s’hi negava, li sabia greu, ella estava sola i tant se li en donava, a la fi encara que plegués tard, a casa no l’esperava ningú... en canvi la Núria, tenia tres criatures... de vegades creia que s’aprofitava de la seva solitud... però de seguida s’ho treia del cap... pobre, no te amb qui deixar els nens!
Va sentir la notícia, ui! Quina gràcia!, crec que enviaré una fotografia, mira, que sap si d’aquí a milers d’anys algú em veurà!