diumenge, 13 de juny del 2010

SOLITUD


Tenia guardat dins del seu cofre una cosa que no havia vist mai.
Per un canto tenia moltes ganes d’ensenyar-ho però per altre li feia por que li prenguessin. No ho havia dit a ningú, sobre tot als del seu cubicle.
No era un objecta, era una cosa totalment plana amb una imatge, era una cosa que no havia vist mai, sinó fos que tenia ulls, fins hi tot s’assemblaven als que qualsevol tenia, el que passa, que si eren ulls miraven de manera que no havia vist mai, a part que eren de varis colors, pel voltant era blanc i al mig era verd, però encara teia un puntet negre al vell mig de tot, tot i que si parava compte el verd tampoc era verd del tot, i tenia com un munt de puntets o ratlletes, no sabria ben be explicar-ho... Del resta d’aquesta mena d’imatge, al damunt d’allò totalment pla, no sabria ben be com descriure-ho...
Definitivament no ho ensenyaria a ningú...

Encara hi tenia més curiositats aquella cosa... aquesta mena d’ulls estaven en mig d’una mena de bola o rodona, on hi sortien uns orificis hi havia una mena de protuberància que semblava força simètrica amb dos foradets al final, que seria això, per res s’assemblava a una antena... ai ves quines coses!
A sota la protuberància i havia un altre orifici, aquest semblava fins hi tot més elaborat l’envoltava una mena de coixinets amb una forma especial, que eren d’un color més fort que el resta, era vermell, però molt vermell, fins hi tot semblava que estigues remarcat, o pintat, brillava... encara n’hi havia més de coses en aquest orifici, eren pedres totes més o menys iguals de color blanc... era molt lleig... segur que un primer tindria por...
De tota manera no podia deixar de mirar la cosa... cada cop que entrava al cubicle tenia que obrir el cofre i mirar-la , de vegades passava molta estona mirant, que feia que sempre en tingués tantes ganes?

Notícies de les 11.
La nasa ha fet una nova remesa de llançaments a l’espai de fotografies de voluntaris que les han cedit la seva imatge per que doni voltes pel cosmos... ho han fet a traves de la nau espacial internacional M.I.R. si hi ha alguna persona interessada en que la seva imatge volti encara és farà un nou llançament al primer del mes d’agost...

Estava sola i tenia la ràdio posada, avui tenia torn de tarda, la seva companya li havia demanat, mai s’hi negava, li sabia greu, ella estava sola i tant se li en donava, a la fi encara que plegués tard, a casa no l’esperava ningú... en canvi la Núria, tenia tres criatures... de vegades creia que s’aprofitava de la seva solitud... però de seguida s’ho treia del cap... pobre, no te amb qui deixar els nens!
Va sentir la notícia, ui! Quina gràcia!, crec que enviaré una fotografia, mira, que sap si d’aquí a milers d’anys algú em veurà!