dilluns, 4 d’octubre de 2010

MENTIDES

Les coses mai son com les esperes, de vegades per actuar de manera honesta serveix perquè et prenguin la cabellera.
La feina, quin mal de cap! Però el pitjor son les mentides, o les veritats a mitges, això no tindria cap problema si estiguessin tant ben fetes que ni t’adonessis, però quan es nota fan molta ràbia.
Aquest és el cas que m’acaba de succeir la persona que m’ha mentit ho ha fet tant malament, sobretot perquè no es recordava de les mentides anteriors, i això és un error descomunal... perquè qui la diu pensa que el que l’escolta no s’adona; és veritat que les mentides son més o menys grosses depenent de l’àmbit en que és diguin, si és una mentida que no t’afecta la vida personal, que per exemple pot ser, que no tens ganes de sortir, no passa res, però si t’afecta als diners, a la teva feina, a la teva dignitat, dolen i dolen molt.
Es evident que un és déu a qui li dona de menjar, però en aquest cas s’ho podria haver muntat millor, encara que el que et pagui a fi de mes despotriqui, tu com a persona que dona la cara pots dir simplement, al meu cap no li ha agradat que diguessis que no amb lo de la tele, i no vol que facis res per nosaltres... Evidentment molesta, però com a mínim et castiga una persona amb la que no has tingut cap relació i al menys la persona que t’està parlant queda coberta de cara a futures y possibles relacions...
A part de que és més honest real i el més important, que no has dit CAP MENTIDA.
Amb aquesta solució de la que he estat víctima, l’únic que hem aconseguit és que no em fií mai més de la persona que creia que era humana i normal.
Quina llàstima!