dilluns, 12 d’octubre de 2009

DONES: RITA


Avia trigat molt a recuperar-se del seu últim desengany amorós.
S’havia sentit traïda i enganyada, ara però, estava aprenent ha estar sola i a disfrutar-ho.
Li mancava, però, allò que manca quan no s’està massa acostumat a restar sol. De fet no volia un company per compartir la vida, el que volia era algú amb qui comptar i que de tant en tant li digués que estava maca i volia que tingués il·lusió de veure-la.
Però és clar, tampoc era que anés en llocs que és donessin aquestes oportunitats, de fet anava de casa a la feina i de la feina a casa; quan les amigues o conegudes li deien que anés a tal o quan discoteca, ella pensava: Hi haig d’anar als meus quaranta molts?, no m’agradat mai ni a l’edat que tocava?.
Era un bon dilema.
Aleshores li van parlar d’uns portals d’internet que les persones soles s’apuntaven i posant el que li agradaria d’un home, n’hi havia que et contactaven, i no se sabia mai.
Li va costar, però va acabar apuntant-s’hi...
De fet durant aquesta època s’ho va passar molt bé, descartava segons els criteris que adoptava en aquell moment els que creia que no li convenien, contestava als que li semblaven bé, alguns els tenia molts dies fent xat, i d’altres els donava més pistes per poder conèixer-se en un sopar, o prenent una copa...
En d’altres els contestava impertinències segons el que posava en el full de presentació... per exemple si posava si estava casat, ella no s’ho pensava dues vegades, els hi feia una contesta dient-los-hi que s’havia cregut, perquè cony s’havia apuntat en aquell portal, que buscava fora que no tingués a casa, si tenia problemes, que primer els resolguessin i que desprès si la cosa no funcionava, que si apuntés, però quan estigués sol... Ni havien que no és molestaven en contestar, però n’hi havien que contestaven dient que ella no sabia res, o fins hi tot que estimaven molt a la seva dona, i que n’estava totalment d’acord.
A ella, la Rita, no li interessaven ni els uns ni als altres, els esborrava dels seus contactes i els hi negava l’entrada al seu xat.
Va conèixer força homes per aquests mitjà, però en realitat en va conèixer personalment molt pocs.
Un noi, que de primer li feia molta mandra conèixer, li havia sentit la veu per telèfon i no li havia agradat gents, però desprès d’un parell d’anul·lacions de cites finalment va haver-hi de quedar, i quina sorpresa!, va resultar una cita inoblidable, van parlar molt, es van explicat la vida, van decidir que és coneixerien més profundament, s’ho van passar molt be... tots dos.
L’endemà ella només pensava amb ell, creia que havia trobat la persona, la que buscava... però no contava en que ell tenia força problemes, la seva antiga novia de la que encara no havia superat la seva ruptura, les dues nenes de la seva relació llarga... van estar junts fins passat cap d’any, la pega ve ser que ella se’n va enamorar i ell no... pel que li va dir, és trobava molt be amb ella, veia que s’ho passaven be, però que no se’n havia enamorat, van tallar per telèfon i mai més van saber res l’un de l’altre. Aquí va acabar la història.
La Rita va estar un dies trista, fins que és va adonar que no podia consentir-se tornar a estar dins del pou. Aleshores va tornar a buscar pel xat.
Va conèixer de tot, homes grans que volien princeses, nois que volien rotlles amb dones més madures, etc...
De tot aquest temps va conèixer potser a una altre persona que li va interessar, però tenia tants problemes de “coco”, que sempre van quedar com amics, ella per un cantó veia que no volia una persona a mitges, millor quedar com amics a i a una altre cosa... en aquest cas també li va saber greu, però ja estava més preparada i ja no li va afectar...
Un dia, però, va adonar-se que tenia una persona al costat de la que no hi havia parat mai atenció, aquesta no l’havia conegut pel xat, aquesta la coneixia d’anar-se veient, d’anar a sopars de riure de fer broma i d’acceptar-se amb totes les virtuts i els inconvenients...
És va adonar que no tenia cap ganes de conectar-se a cap d’aquests portals, va adonar-se que si tenia una d’aquestes cites i ell apareixia perdia tot l’interès per la trobada amb el desconegut. Una mica és va adonar que el que buscava ho tenia tot just al davant i havia estat cega, el més increïble i meravellós va ser que ell també li succeïa, ell no l’havia buscat, en principi el que volia era recuperar-se de les seves males emocions passades i fer una vida molt tranquil·la, però que tenia molts de sentiments cap a la Rita.
Ara la Rita, s’adona que per primer cop, i ja madureta, que per fi a triat, que ha buscat i el que ha trobat no li ha agradat, i que no s’ha desesperat per la impaciència de quan era més jove, i que encara el futur amb tranquil·litat, i comoditat, no tant econòmica, que és important, sinó la comoditat de compartir la vida fent equip i decidir conjuntament... la Rita ara és feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada