dimecres, 11 de març de 2009

La nostra Història

L’altre dia parlant amb Rosa, amiga de la infància, vam estar comentant el que hem hagut de treballar per tirar endavant, les coses que hem arribat a fer, i em què ens han marcat.
Tenim força semblances, les dues ens vam separar molt joves, ella amb tres fills i jo amb un.
Ara tenim 50 anys, els fills grans, i resulta que encara hem de prendre decisions que poden afectar la nostra vida, i també pel fet d’haver-les de prendre, i ser cada cop més grans, tenim més dubtes.
Tant ella com jo, dins dels camps respectius hem hagut de demostrar que amb les nostres capacitats som les millors, això ens ha comportat encara fer més esforç, més capacitat de treball i demostrar en tot moment que podem i que la nostra vida familiar no afectava per res a la nostra vida laboral.
Això m’ha portat a pensar que com nosaltres n’hi ha moltes de dones a l’anonimat, dones com nosaltres, han lluitat per tirar endavant i sempre procurant que la seva família se’n ressentis el menys possible.
De vegades, a les dues ens ha omplert un sentiment de fracàs, tot i que en el mon en que vivim som, se’n podria dir, heroïnes... però només ens ho diem nosaltres...
Tenim dubtes de l’educació que hem transmès als nostres fills, tenim por que els haguem educat amb el no, ara no podem, no hi ha prou diners, parla amb el teu pare per si et pot ajudar amb aquest tema...
Sembla que ens traguéssim el problema de sobre, però si ens ho mirem des de fora veiem que no podíem més, que estàvem cansades que la nostra vida ens esgotava massa... i ara, desprès dels anys n’estem satisfetes, però molt i molt cansades...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada