La Ximena és una noia molt segura.
La Ximena es una noia molt independent.
Va marxar del seu país, perquè volia veure mon.
De fet és el que explica, perquè es molt més bonic que dir que al seu país, no tenia cap mena de futur; tenia quatre rals estalviats i va agafar un avió que va aterrar a Barcelona.
Durant tres dies va deambular pels carrers de la ciutat quedant-se embadalida amb tot el que veia. Els diners anaven afluixant i va decidir que s’havia de buscar la vida, aleshores va llogar una habitació i va cercar feina.
Va tenir sort, molta sort, aviat va entrar a treballar a un geriàtric, allà treballava molt, es va aprimar 40 kg. I es va tornar una noia molt bufona.
Més endavant va treballar de noia fixa en una casa de gent amb diners a Sant Cugat, també va tenir sort, va caure bé, els seus senyors li van arreglar els papers per ser ciutadana oficial.
La Ximena, ara, després de 6 anys s’ha casat i és la responsable d’una de les botigues d’una cadena de fleques, te dues persones al seu càrrec.
Desprès de fer una vida relativament errant, desprès de certes peripècies, no dona concessions a ningú.
Si ella pot, tooooots els demés poden...
Li agrada molt manar, no fa massa res, només mana, les companyes, no son companyes, son empleades, han de tenir telepatia, aquestes noies han de saber en tot moment el que vol la Ximena, sinó, no dubta en trucar a l’empresa per dir que no les vol aquestes noies.
Ara ho te tot segur, ara a aconseguit el màxim que és pot aspirar, feina fixa un marit un piset...
L’únic que no sap aquesta noia és que fa molta mandra, que ningú vol treballar amb ella, que totes les noies que han estat sota la seva responsabilitat, la recorden com una malaltia... ella, però això no ho veu... ella sempre te un somriure satisfet... està contenta d’ella mateixa... pobre Ximena, si segueix així es quedarà sola... es clar que ella encara no ho sap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada