dimecres, 17 de juny de 2009

DONES: ROSER

Va néixer quan els seus peres portaven 3 anys de casats; no era massa normal en una època que les noies es casaven i abans de l’any ja tenien una criatura.
Al cap d’uns cinc anys van tenir al seu germà.
A partir d’aquell moments els pares no van tornar a dormir mai més junts.
A casa seva sempre hi havia crits i mals rotlles.
Era una noia molt bufona i molt activa, va aprendre a tocar la guitarra i era part activa en el seu grup, va fer-se d’un grup sardanista i voltava per tot Catalunya. La qüestió era estar el menys temps possible a casa. Per aquesta regla de tres va conèixer un noi, en aquest grup i de seguida van voler casar-se. Ella només tenia 21 anys. Van fer el gran casament, tothom semblava molt feliç, sobretot ella.
Va tornar del viatge de noces embarassada i abans de l’any ja tenia un nen.
La Roser és va proposar que no viuria com la seva mare, i quan van començar la vida plegats, va deixar la feina i va decidir que treballaria per la família nova, que tenien una petita botiga de comestibles a una zona ben estant de Barcelona.
Les coses van començar a anar malament ja que aquella botiga petita anava be per una família, però per dues era massa just.
Com tots sabem els problemes de diners son els que causen moltes separacions, en el cas d’ella no va ser diferent.
Va anar a petar a casa dels seus peres, en aquella família desestructurada on tothom vivia malament, van ser uns anys terribles.
Va aconseguir una feina de cuinera en un hospital mental, una feina que li anava com anell al dit, per accedir-hi va haver de fer unes oposicions en que va quedar primera. L’alegria va ser per tota la família, fins hi tots pels que la veiem poc.
La Roser, però, va deixar-se anar, i adquirí una addició, L’ALCOHOL.
Bevia a tota hora i el seu nen, ja més gran, s’adonava de tot. Aquesta dependència no la deixava veure més enllà del seu nas, el que feia era que s’emboliqués amb persones gents apropiades, i va tornar-se a quedar embarassada.
Entre borratxeres, va tenir una nena prematura amb síndrome d’abstinència, amb diagnòstic greu. La nena, pobreta, estava ingressada a l’hospital en una incubadora, un dia, la Roser va anar-la a buscar i va demanar l’alta voluntària, la criatura és viva per què l’avia durant un any va fer el que li va dir el metge i li va donar menjar cada tres hores nit i dia, tenia un estómac massa petit i cada cop menjava només una miqueta, calia despertar-la per què la criatura no tenia prou força per demanar l’aliment.
La Roser va acabar a l’hospital, i li van fer una cura de desintoxicació, va semblar que és refeia, que ho tenia clar, va despatxar a la parella i va anar, un altre cop, a casa dels seus pares.
Un dia va tenir moltissima sort, i li va tocar un pis de protecció oficial, això li passava a poca gent, tothom la va ajudar a pagar la paga i senyal, el seu germà sobretot.
Ella deia amb la boca ben plena, que ho feia pel futur de la seva filla.
Aquí va començar un altre calvari, va tornar a veure i els fills ho veien, la nena que no sap expressar molt bé el que sent, va començar a auto agredir-se, no volia estar amb la mare, de vegades passava llargues temporades amb l’avia, per què ella ho demanava... aquesta no era la solució, però anaven passant els anys, el noi que era més gran, de primer, la seva reacció era la d’estar en contra de la mare, això provocava grans batusses y que la Roser parles sempre molt malament del noi; procurava que semblés un dimoni, el noi només es defensava, a la que va poder va marxar.
La Roser, ara no beu, te una parella nova, un noi bastant senzill, però semblen feliços, ara sembla que les coses estan força encaminades, tot i que segueix tenint unes prioritats molt estranyes, és important tenir la casa molt neta, és important tenir un sofà nou, és important tenir una TV de pantalla plana... I la nena?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada