DONES: CECÍLIA

M’he resistit molt a explicar res de la Cecília; la veritat es que per parlar d’ella objectivament hauria de passar més temps, però no sé per què avui m’he llevat pensant que havia d’escriure sobre ella.

La Cecília és una noia bufona, molt alta de 1’74 cm, i amb vint quilos de sobre pes. Ella es la segona filla d’un matrimoni amb dos fills, la seva mare, presumida i dominant, el seu pare el que en diríem un bon jan. El seu germà és una altre història, de fet segons aquesta família és el que va donar problemes, és bohemi, restaura mobles i porta els cabells llargs...

Ella ha estat la filla desitjada, sobretot per la mare, sempre al seu costat, sempre accedint a tots els seus requeriments...

La Cecília, sempre ha fet el que ha casa li han dit, no se n'ha sortit ni un mil·límetre, per això es una dona molt i molt segura del que pensa i del que creu. Quan la coneixes una mica te’n canses de que tingui la veritat del mon.
La te, bé és el que ella creu, quan parles de temes que preocupen a les persones en general, ella te les coses tant i tant clares que tanca la boca a tothom.

. No compris mai a una botiga de xinesos.
. Els emigrants que és quedin al seu país.
. No anem al centre de la ciutat, per que al barri si està molt bé i allà roben molt, es clar amb tanta immigració.
. Els pares no saben educar als seus fills, és clar quan els nens ens veuen a nosaltres es tornen bojos, per què nosaltres i juguem.

I així fins a l’infinit, ja li pots dir que la majoria de pares treballen com a negres i que quan arriben a casa han d’anar per feina i no els queda temps per jugar; que no hi ha tants robatoris, n’hi ha però no de la manera ella pensa, ja que ara tenim molta informació i qualsevol petita cosa se sap de seguida... res ella ja ha dit la seva i pot arribar a discutir-se fins hi tot amb qui acabi de conèixer i en quedar escandalitzat o escandalitzada, li faci veure el seu punt de vista...

Ella sempre mana, és fan les coses que decideix, no val rebatre, es així i punt.

Normalment ella és la bona amiga, es això el que et confon, hi és quan estàs fotuda, t’ajuda si has de fer un trasllat de casa, et convida a sopar per què no et sentis sola... et presenta amics i coneguts...

Tot va molt bé mentre ella domina la situació, no se li pot escapar res, ella sap més que ningú, fins hi tot de la vida dels altres, fins hi tot més que tu, de la teva pròpia vida...
Un dia, però les coses comença a no dominar-les, ja que aquells amics que va presentar, que li omplien els divendres a la nit que tot era molt light... comencen a volar pel seu compte...

Davant de la incredulitat dels amics, ella treu tot aquell mal geni i és capaç d’arribar al insult més cruel, i com sempre per ella, no hi ha volta de full...

Els seus amics l’han traït.
Traït de què? Ens preguntem.
Però que li hem fet? No en trèiem l’aigua clara.
Canvia com una mitja, ja no és aquella amiga que tenies el costat, ben plegat tot a durat un any, s’ha acabat, ja no vol saber res més d'aquests amics...
S’inventa coses, és creu les seves idees, segueix manant.

El que em fa gràcia de tot plegat es que degut a la meva afecció de llegir els horòscops dels diaris, sempre em deien que anés amb compte de les noves amistats... per un cop crec que tenien raó.