divendres, 22 de maig de 2009

DONES: M. ANTÒNIA

La M. Antònia és la gran de tres germans.
És l’única noia.
Quan tenia 16 anys havia de triar quina carrera volia estudiar, la seva mare ja havia fet plans per ella; dels que evidentment no n’estava d’acord.
La mamà, volia que estudiés farmàcia, i ella volia estudiar matemàtiques... s’ha d’entendre que d’això fa exactament 62 anys; corria l’any 1947.
En aquells temps les dones no estudiaven, les educaven per casar-se i per ser mestresses de casa, pel que cal destacar que la Mamà ja tenia la ment oberta, volia que estudies; però volia assegurar el futur de la M. Antònia que no li faltés mai de res...
La M. Antònia era tossuda, era un a noia que en aquella època feia coses que les noies no feien; li agradava la muntanya, tant que practicava l’escalada... a la Mamà no li agradava gaire, la feia patir... esquiava i sempre que volia marxava d’excursió...
Va sortir-se amb la seva, va enfrontar-s’hi, va dir-li que no li podia condicionar el futur fent-li estudiar el que ella no volia. La mamà va claudicar.
Quan va acabar els estudis enlloc de fer oposicions per treballar a la universitat donant classe, va decidir anar a fer de educació infantil de 3 a 5 anys, en una escola pionera a la ciutat en ensenyança activa. La mamà, a disgust ho va acceptar, ja s’havia adonat que no hi podia lluitar.
El que la M. Antònia barrinava, és que durant els anys que havia estudiat va adonar-se que l’ensenyament de les “mates”, s’havia de fer molt bé, que era bàsic que s’aprenguessin molt bé des de que els nens son petits, que la base és molt important, i allí podia desenvolupar les seves idees.
La M. Antònia, és molt religiosa, en aquella època resava molt, tot i que el sentit comú la superava, creia que podia fer dues tasques molt importants, estar amb Deu, i treballar per les persones, aquí al nostre país el que ella volia no existia, en canvi a França si; va posar-s’hi en contacte i fins hi tot va estar-hi una setmana de preparació; en tornar a casa la Mamà va posar el crit al cel... aquí la mamà va sortir-se amb la seva, aquesta noia la feia anar pel camí de l’amargura, ja tens a la Marian, desfent el camí i anar a veure aquella congregació per dir-los-hi que la família s’oposava; on li van dir que d’aquesta manera no l’acceptaven... Pobra M. Antònia, va tenir un gran disgust, també li van dir que havien de passar cinc anys abans de tornar-ho a intentar...
De mena optimista, va decidir que el que ella volia, ho podia fer sola, i va ser quan va decidir que aquella escola tant maca on treballava, podria fer-se en un barri humil, que així la seva tasca religiosa podria completar-se ajudant a persones amb menys recursos i portar-los-hi un ensenyament de qualitat.
Va fundar Ton i Guida.
Continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada