dimecres, 20 de maig de 2009

DONES: ISABEL

Ens coneixem des dels 13 anys, i som amigues.
Hem tingut temporades de distanciament, degut a un munt de coses, viure a fora per part meva, i l’una i l’altre matrimonis força difícils.
Va tenir un novio que va morir en un accident, aleshores el millor amic del seu company, li va fer molta companyia fins que va sorgir l’amor, un dia van decidir casar-se, érem molt joves, ell encara havia d’anar a fer el servei i tot i que de seguida esperaven una criatura, va haver d’anar-hi igualment.
Aleshores ella va haver de traslladar-se a casa dels seus pares.
La Isabel no ho ha tingut massa fàcil, però ella és molt optimista i molt, massa treballadora...
Durant el temps que va estar casada, ella arribava a tot, tenien un Bar, que portava ella, una agència de missatgers, que portava ella, i encara anava a fer feines a “vagons lits”; mai li ha caigut cap anell, encara ara, amb els nostres 50, treballa en tot el que pot, te una feina fixa, però com que no li arriba treballa a hores en un bar, on s’ha fet la reina del barri... és que la Isa és així, simpàtica de mena.
Quan va separar-se del seu marit, va haver de tornar a casa dels pares, que encara hi és; aleshores ja tenia dos fills una nena més gran i un nen, que per cert li va donar molta feina per criar... els seus fills és duen 10 anys.
El que ha aconseguit, treballant d’aquesta manera ha estat: donar carrera als dos fills, ocupar-se dels seus pares i del seu germà, i estar molt i molt prima.
Els que l’estimem li diem que ha de frenar, que un dia farà paf, però no escolta... segueix fent la seva... la seva teoria és que mentre pugui ha de fer el que calgui, ho farà.
L’acabo de batejar, Mare Universal, per què no només és preocupa dels de casa, sinó que de tothom...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada