dimecres, 27 de maig de 2009

DONES: M. CARMEN

La M. Carmen és filla de mare soltera, però això quasi ningú ho sap.
Quan la seva mare la va tenir, la va deixar amb unes tietes en una ciutat del nord d’Espanya, i ella va anar a treballar a França.
Allà la van estimar, però amb la rigidesa de l’època, religiosa i franquista. Quan tenia sis anys, la mare va tornar del bracet d’un senyor que s’hi havia casat, van agafar la nena i la van dur a Barcelona.
Aquest Senyor, des del primer moment va fer-se dir pare, i ella va a passar a ser la seva filla, amb rigidesa i duresa.
La mare va tenir 3 fills més, aquests nois avui dia, no saben que la M. Carmen només és filla de la mare.
La M. Carmen va quedar marcada pel resta de la seva vida, submisa, sense massa alegria.
Va casar-se amb el novio de sempre, un noi guapo amb una feina atractiva.
Ella, però, no podia superar les ensenyances familiars, el sexe i moltes maneres d’educar als seus fills xocaven molt sovint amb el seu marit, ell cada dia agafava feines que el fessin viatjar més.
Un dia, li va dir que marxava de casa definitivament, això la va enfonsar tant que 20 anys desprès, els que la coneixem, creiem que no ha superat.
Ella ja no era la mateixa, plorava i suplicava al seu marit que tornés, fes-ho per la nena!, deia la M. Carmen.
Ell va tornar, va voler tornar a intentar-ho.
Ella, però, va empescar-se la manera de retenir-lo, quedant-se embarassada, ell no ho volia. El resultat va ser que va tornar a marxar abans que neixes el bebè.
La M. Carmen va tenir la criatura sola, bé els seus peres l’acompanyaven, però sensiblement molestos, per la història de la seva filla. Ella no havia sigut prou enèrgica amb el seu marit, i segons ells, pel seu mal cap, es trobava em aquesta situació.
Avui dia és una noia queixosa, tot li surt malament, la salut tampoc l’acompanya, el seu mon és tant reduït que quan parla amb les amigues només explica els metges que ha anat, els autobusos que ha agafat, com li fa mal la cama en baixar escales...
Les amigues, amb paciència, intentem donar-li ànims, ajudar-la a buscar solucions per la seva solitud, però ella està massa acostumada a queixar-se i per tot te excuses per no fer coses que l’animin.
És una noia bufona, passa amb molt pocs diners, però sap administrar-se molt bé, la filla s’ha independitzat i el noi, navega entre casa seva i a casa del seu pare. Ara amb moltes ocasions passa dies i dies sola.
La seva educació l’ha marcat tant, que pateix per patir, pateix abans que passin coses, que segurament no passaran mai...
Sovint pensem que és que no té altre cosa a fer... patir.
Quan no està amb confiança, és una noia encantadora, és riu d’ella mateixa, però si està en confiança només és ella i ella...
Cansa la M. Carmen...
Demana ajuda, però no és deixa ajudar...
De tant en tant, les amigues sopem amb ella, perquè és desfogui... quan acaba el sopar, i marxem a casa, pensem: Sort que fins d’aquí uns mesos no tornarem a quedar amb ella...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada