divendres, 29 de maig de 2009

DONES: FRANCINA

La Francina és la quinta de sis germans, millor dit, a casa seva van néixer 5 noies i 1 noi.És diu Francina, perquè l’avia desprès de tenir tantes netes, va suplicar que li posessin el seu nom: Francisca; nom força lleig pels pares, però van acceptar amb la condició de que sempre i sempre li diguessin Francina.Era menuda, bufona, malaltissa, i molt i molt espavilada.A casa seva vivien moltes persones, el pare els 6 germans i dues avies, una d’elles va ser la que va pujar-los, la seva mare havia mort quan només tenia 6 anys. Sempre se sortia amb la seva, feia anar de corcoll les avies.Ella i la seva germana de 7 anys, el dia de l’enterrament, en veure que tothom plorava, i elles no, van decidir tapar-se la cara amb les mans, i fer-ho veure, de fet eren massa petites per entendre ben be el que passava.La iaia que les va criar era una dona molt autoritària i dura, malgrat tot elles se l’estimaven.Era una noia amb molt sentit de l’humor, te un munt d’anècdotes, un dia anant amb bicicleta per un carrer prop del mercat, de cop no li van funcionar els frens, el que va fer que anés a parar tant llarga com era al damunt d’una parada de tomàquets, la pagesa es va enfadar tant i tant que a ella només li va quedar fer un gran drama, plorant i plorant fins que els de les parades del costat van posar-se en contra de pla pagesa dient que ja estava bé de cridar la pobre nena que és fixes quin disgust tenia; pel que la pagesa la va deixar marxar força avergonyida; en girar la cantonada i adonar-se que no la mirava ningú, va enfilar-se a la bicicleta i tant contenta va marxar a casa.Amb la seva germana ho feien tot juntes, fins hi tot és posaven malaltes a l’hora, de fet van passar juntes totes les malalties típiques de la infància.Fins hi tot van conèixer als seus futurs marits a l’hora.Ella però no tenia massa pressa per casar-se i ho va fer en una edat que per l’època era considerada gran, ja veieu, només tenia 25 anys.La Francina ha viscut de la manera que ella ha volgut, s’ho ha passat molt bé, no ha desaprofitat cap oportunitat, per viatjar, per anar a espectacles, per conèixer gent interessat, per anar a la platja, una de les seves grans passions, per estimar molt als seus fills i als seus nets, i als seus nebots...Als trenta i pico va decidir que no havia d’esperar que la mantinguessin i va posar-se a treballar, però no per això va deixar de fer res del que li agradava.A la seva feina va aconseguir ser tota una institució, va treballar-hi fins que va jubilar-se. Te moltissimes amigues de l’època que encara hi mantent molt de contacte. Va ser enllaç sindical durant molts d’anys i va ajudar a tothom que va poder, els caps, creiem, la temien; justa, sincera i molt feminista.Evidentment la Francina te defectes com tothom, de vegades es tant segura que no entra en segons quines raons... pels que la coneixem be, això no es cap problema, la deixem estar, potser un dia entrarà amb raó, i sinó ens és ben igual...Això, però, xoca amb algunes persones, que no la coneixen prou, o potser no la poden entendre.Per ella lo seu, la seva família, es el millor, el demés no li importa massa, ella és així.Podria parlar de la Franci, com li diem moltes vegades els seus, fins l’any que ve, però no clar hi ha coses que les tenim dins nostre i no ho compartim amb ningú.
Peu de foto: la Francina als 2 anys a la falda de la mare

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada