dilluns, 13 de juliol de 2009

DONES: BÀRBARA

Se molt poc de la seva vida, només unes pinzellades.
Te els ulls clars i el cabell ros, de joveneta havia d’ésser una nina.
Va néixer a Palma i va venir a Barcelona a estudiar.
Aquí va conèixer a un noi del que és va enamorar profundament i s’hi va casar.
Com que eren joves sortien i s’ho passaven molt bé; en aquestes sortides bevien, com tots el joves, fins que ella no va poder deixar de fer-ho.
Va començar un calvari per ella i per les persones que l’envoltaven.
Un dia va tocar fons, tant fons que la van ingressar a l’únic centre, que aleshores fa més de 35 anys, hi havia, el frenopàtic.
Allà li van practicar una cura de desintoxicació que actualment ja no és practica. Ho recorda com un terror, com alguna cosa que mai més a la seva vida vol tornar ha haver de passar.
Abans de l’ingrés havien tingut una nena, ella no en gaudia, es va perdre els primers anys de la seva vida, d’això encara se’n lamenta. El noi em que és va casar, va aguantar estoicament amb l’ajut dels seus pares, perquè amb tot el procés s’ocupaven de la nena.
En tornar a casa, la Bàrbara va refer la seva vida, recuperada, va estudiar i va acabar la carrera, actualment és una bona professora d’institut, els alumnes l’aprecien i l’estimen, la tenen amb compte...
Fa cosa de cinc anys, va veure que amb el seu marit, que tant la va ajudar, les coses no podien anar pitjor. Ja feia més de 15 anys que no tenia feina, no la buscava, s’estava a casa esperant que el telefonessin; cosa que no succeïa, a sobre era exigent i és creia que qui no el contractava s’ho perdia.
Bàrbara, s’ho passava malament, va anar-se engreixant, les seves migranyes la torturaven i a sobre la seva filla s’havia casat amb un noi que va haver de separar-se, s’havia tornat a casar amb un home que era fet i pastat que el seu marit, bé una diferència, el marit de la Bàrbara tenia molts estudis i es un erudit amb les coses que l’interessen, pedant, però a la fi amb cultura. Aquell noi, el de la filla, tenia tots els defectes i cap cultura.
La Bàrbara te molts amics, però està sola, les migranyes cada cop son més fortes i no està de molt bon humor; li passa una pensió econòmica al ex i ajuda a la filla tot el que pot, el gendre no treballa, tot és cíclic.
Fa molts anys, van haver d’ajudar-la molt, i ella n’està agraïda i molt, però sembla que ho ha de pagar el resta de la seva vida, per postres, la filla estimada, està dins del cercle del que ella en va fugir.
És intel·ligent i culta, però no és feliç.
No vol estar prop de les persones que coneixen el seu ex marit, li cou massa, n’estava molt d’ell, va haver de fer servir la força de voluntat per sortir-se’n... no ha estimat mai més a ningú d’aquella manera... ni ho farà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada