DONES: TESTOS I OLLES

De vegades diuen que els testos s’assemblen a les olles, però per la meva senzilla experiència veig que no és del tot cert.
Tinc varis models de persones que no tenen res a veure amb els seus progenitors.
Per seguir la tasca d’aquest bloc d’escriure sobre dones, donaré l’opinió de filles que no tenen res a veure amb les seves mares. Encara que parli de les diferències no vol dir que aquestes filles no adorin a les mares, sinó tot el contrari.
Ahir vaig retrobar una amiga que feia al menys 35 anys que no la veia.
Ve d’una família de 6 germans i ella és la tercera.
Els records que tinc de la mare de la meva amiga s’acaba als meus 15 anys, pel que serà només una aproximació a la realitat.
Aquesta senyora, tenia, o té uns principis cristians i practicants, és clar, aleshores tot el que sortia dels seus cànons estava mal fet. A casa seva no hi havia tele, perquè ho consideraven una cosa supèrflua i mal educadora, el resultat era que aquelles criatures quan és trobaven davant d’un televisor s’hi quedaven enganxats i els altres nanos que ja en teníem durant tot l’any no ens feia peça quedar-nos a veure qualsevol cosa i volíem jugar. Les nenes tenien prohibit anar amb bikini, quan sempre hi anàvem totes i quan erem petites potser només portàvem les calcetes i prou.
Tot el que tingués el més petit indici a sexe, parlem de quan érem uns nens, era jutjat i rebutjat...
La meva amiga, és totalment diferent, per començar no ha volgut tenir fills, és una treballadora incansable, no s’ha casat, no crec que pensi amb la religió en cap moment de la seva vida, és tolerant amb tot el que l’envolta i accepta les maneres d’ésser de tothom.
Un altre cas.
Una cosina germana meva, que per cert som molt i molt amigues.
La meva tia, ha sigut d’aquelles persones que de 4 pessetes n’ha fet un duro, a portat la casa i a administrat els diners que hi entraven amb ma ferma, en aquella casa no s’ha gastat ni res que no fos absolutament necessari, en èpoques fins hi tot va treballar, que de ben segur aquests diners van anar ben guardats, quan el seu marit va morir, a ella li ha quedat un bon recò més que interessant. És estat una molt bona persona, però el primer era el primer.
La seva filla en canvi, entre ella i el seu marit és guanyen molt bé la vida, però son despresos, generosos, i sempre corren per tothom.
No mira prim, si pot fer un regal encara que no sigui sant res, ho fa, si pot convidar a sopar convida...
Una altre amiga meva.
La seva mare, una senyora molt fina, amb un “porte” molt elegant, enamorada de les seves filles, però sense perdre el seu esperit de tota la vida.
Seria el que en diríem una persona d’alcurnia, una senyora molt mimada, per la família i pel marit, en tot cas és la visió que tinc d’ella, encara que la seva filla em digui que és molt diferent del que sembla, no ho dubto gents; molts coneguts creuen el mateix que jo, s’ha de dir que últimament m’ha sorprès agradablement amb algunes opinions que en principi no semblava que ella pogués tenir.
En canvi, la seva filla, ha tingut una vida molt diferent, va separar-se amb els fills molt petits i ha hagut d’esforçar-se molt per tirar endavant, la veig com una gran lluitadora, s’ha professionalitzat moltissim, i ho ha tirat tot endavant, no està per coses supèrflues, no està per tonteries, de la mare potser ha heretat el bon gust, a casa seva tot està molt ben posat però és nota que s’hi fa vida, separa el ben estar amb les coses que no calen... és una persona acollidora que ve de gust estar amb ella.
Jo
La meva mare és una senyora molt presumida, no sembla que tingui l’edat que te; les seves prioritats a part de les intel·lectuals és que les persones que estima facin molt de goig i que estiguin molt primes.
És susceptible amb extrem, això jo ho he heretat una mica, però crec que no em la seva exageració. El que ella acostuma a creure és inamovible, en canvi jo sempre penso que potser no estic ben fixada. És força rancuniosa, li costa canviar d’opinió ni que sigui al cap dels anys, sobre algú que li ha fet una mala passada, sempre que ho cregui convenient és clar, pot tenir una amiga que li va fer força grossa, i ara que li ha demanat ajut, canviar tota la seva ràbia inicial, però amb la gran majoria no oblida i ho retreu cada cop que en té oportunitat. De vegades no escolta, la seva excusa és que no ho he dit. En canvi és molt i molt generosa, ara està jubilada i te menys poder adquisitiu, però quan n’ha tingut no ha mirat prim, sempre corre per qui la necessita.
Jo, que evidentment no soc cap meravella, no soc em general rancuniosa, fins hi tot de vegades m’ho diu, per esborrar de la meva vida a algú me l’ha de fer molt i molt grossa, si faig memòria potser només hi ha una persona, tot i que si un dia per casualitat la veig, faig com si res. Però també haig de dir que si la persona amb qüestió fes un apropament cap a mi estic segura que o oblidaria tot.
El meu aspecte físic em preocupa relativament, si que m’agrada estar bufona, però no és el que més em preocupa, si vaig amb roba antiga, intento posar-la al dia i ja està. Moltes vegades dubto de mi, si sé que algú sobre un tema en sap més que jo, em costa donar la meva opinió la veritat és que em fa vergonya. No em costa dir per exemple que vaig justa de diners, ella troba que això no s’ha de dir mai. Ella, sempre t’anima a fer coses que creu que saps fer, per exemple parlar anglès, ella creu que no he agafat feines podent per culpa de dubtar de mi amb l’anglès, no creu que tinc clar els meus límits.
Amb moltes coses ella creu que ho fa molt bé, jo en canvi penso que tot és pot millorar, encara que ella m’alabi davant dels demés.
Bé ho deixo, crec que he fet un petit tast del que jo conec.