Ahir volia parlar d’en Xavier, i el que vaig fer va ser una descripció de fets que últimament han ocorregut.
Avui faig aquest annexa per intentar donar una visió un pel més global.
És un noi amb conviccions solides, les seves.
Ha conduït la seva vida amb rudesa i creient que ell ho feia tot molt be.
Els seus principis estan per sobra de qualsevol, persona, grup, família, etc.
Ha educat als seus fills amb certa repressió, cosa que ha contrastat bastant amb les seves parelles, que mai els ha exigit res. Amb elles no ha dubtat en arremangar-se i fer el que calgués a casa per tal de no agobiar-les. És un bon amo de casa seva, no li cauen els anells per planxar, fregar, anar a comprar, fer els dinars i sopars, etc.
En canvi la comunicació amb els fills ha estat pràcticament nul·la. Aquests nois han crescut sense dir-li-ho tot al pare, sembla que la seva severitat l’únic que ha aconseguit ha estat que li diguessin mentides.
Des de fora, la meva visió i la informació que m’arriba, en Xavier és gelós. De fet només segueix essent una percepció, però te enveja de la seva germana que fa 35 anys que està casada amb el mateix marit, te gelos de que els fills de la germana és guanyin molt be la vida fent el que han volgut, te gelos de la relació que hi ha entre pares i fills, i de la relació de la parella que forma la seva germana.
Ell sempre està com enfadat, a casa la noia sempre hi ha rialles.
La seva germana s’ocupa diàriament de la mare malalta, ell no en te ganes de fer-ho i vol imposar el que pensa per sobra de tot.
En canvi en Xavier sap donar imatges diferents en cada cas, sap com parlar a les seves ties que l’adoren des de que va néixer.
El resultat és que alguns el disculpen i els que en sabem sovint veiem el mal que pot fer justament als que més se l’estimen.
Avui faig aquest annexa per intentar donar una visió un pel més global.
És un noi amb conviccions solides, les seves.
Ha conduït la seva vida amb rudesa i creient que ell ho feia tot molt be.
Els seus principis estan per sobra de qualsevol, persona, grup, família, etc.
Ha educat als seus fills amb certa repressió, cosa que ha contrastat bastant amb les seves parelles, que mai els ha exigit res. Amb elles no ha dubtat en arremangar-se i fer el que calgués a casa per tal de no agobiar-les. És un bon amo de casa seva, no li cauen els anells per planxar, fregar, anar a comprar, fer els dinars i sopars, etc.
En canvi la comunicació amb els fills ha estat pràcticament nul·la. Aquests nois han crescut sense dir-li-ho tot al pare, sembla que la seva severitat l’únic que ha aconseguit ha estat que li diguessin mentides.
Des de fora, la meva visió i la informació que m’arriba, en Xavier és gelós. De fet només segueix essent una percepció, però te enveja de la seva germana que fa 35 anys que està casada amb el mateix marit, te gelos de que els fills de la germana és guanyin molt be la vida fent el que han volgut, te gelos de la relació que hi ha entre pares i fills, i de la relació de la parella que forma la seva germana.
Ell sempre està com enfadat, a casa la noia sempre hi ha rialles.
La seva germana s’ocupa diàriament de la mare malalta, ell no en te ganes de fer-ho i vol imposar el que pensa per sobra de tot.
En canvi en Xavier sap donar imatges diferents en cada cas, sap com parlar a les seves ties que l’adoren des de que va néixer.
El resultat és que alguns el disculpen i els que en sabem sovint veiem el mal que pot fer justament als que més se l’estimen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada