diumenge, 5 de juliol de 2009

HOMES: XAVIER

Va ser el primer nebot que arribava a aquella casa de tantes dones.
Les tietes, l’adoraven, l’estimaven i el malcriaven.
Te una germana que va néixer 5 anys desprès.
En aquella casa, quan eren petits i fins hi tot ara que tothom és gran, es portava la premissa de que el nen era de la mare i la nena del pare.
És i ha estat un noi molt espavilat, potser no una gran intel·ligència però amb vista per fer molt bé una feina en la que te molt de prestigi i és guanya molt la vida. També va comptar amb l’exemple de casa seva que mai van gastar res que no fos necessari i res superflu.
Actualment s’ha separat de la seva segona dona, i ell viu sol, va ser tant autoritari amb els seus filla que li han fugit així que han pogut, l’estimen, es clar, però per veure’l només de tant en tant. Entre nosaltres, la seva última dona tampoc era cap meravella.
Els problemes familiars han vingut arrel de que els pares s’han fet grans. Tot va començar quan el seu pare va començar a estar malament i finalment va caure i trencar-se el fèmur, va estar dos mesos ingressat i ja no va sortit viu de l’hospital. En aquella època, la mare, ja no estava be, començava a imaginar-se coses, i a tenir menes d’al·lucinacions, que la feien estar en contra del marit; la germana s’adonava de que el panorama començava a ser pelut i veia que els pares necessitarien una persona que els ajudés.
Ell, però, va posar-se totalment en contra, deia que si el pare necessitava recuperació el tancaria en una residència a la SS.SS., la germana més pendent d’ells que en Xavier, deia que li podrien buscar un lloc més adient ja que tenien diners i s’ho podien permetre perquè la mare s’hi pogués quedar i així ell estigués més com a casa, no va haver-hi manera de fer-li entendre.
El pare va morir, i la mare va quedar-se sola, ell hi anava a dinar quasi cada dia amb 20 minuts, però durant aquella estona l’atabalava criticant el dinar, mirant on tenia les llibretes i dient-li que és quedaria amb una pensió molt i molt petita, cosa que ella es creia i ho deia a tothom.
La davallada de la mare en aquests moments és molt evident, i està clar que sola no pot quedar-se, i s’ha proposat que tingui una persona per viure amb ella, però la germana considera, que tenint 2 mesos de vacances com te, se la queda ella tot l’estiu.
Ell, però vol tenir un estiu tranquil i demana tenir una persona ja!.
Aquí comença una discussió, el que vol ell, es que la mare tingui una persona per poder fer vacances tranquil, ja que si sa germana se l’endú ell és veurà amb l’obligació d’emportar-se-la alguns dies...
Però el que té en Xavier, és que en sap molt de parlar i te a tot el resta de la família a la butxaca, les tietes sobretot, que creuen que ell te raó.
Sap en cada moment com ha de dir las coses a cada u, i ho fa tant bé que se’l creuen.
Ell s’ha ocupat molt poc de la seva mare, una de les tietes diu que és cosa d’homes, que ja se sap, la germana s’ocupa d’ella contínuament, cada tarda la treu de casa per fer que camini, ara que ha pres mal la te a casa, la fa banyar i és preocupa de que tingui suficient de tot, que vagi a la perruqueria, que faci goig, que li expliqui coses i ella també els hi explica... ell, en canvi, fora d’algun cap de setmana i dels 20’ que hi va a dinar creu que ja ha complert, s’assabenta del que li passa quan ja fa dos anys que la germana l’avisa i ara creu que ell te la solució del mals, tenir a la mare colocada per que ell no s’hagi de preocupar mai més.
En sap tant, que fa quedar malament a la noia, el disculpen i diuen que ell te raó.
Des de la meva petita opinió, veig que el masclisme arriba, fins hi tot, amb dones que ens han fet creure quasi tota la vida, que eren feministes...
Sembla ser que en ple 2009, els homes per poc que facin ja ho fan tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada