divendres, 17 d’abril de 2009

DONES: AMÈLIA

Era la noia més bufona de la colla.
Els seus ulls de gat, grisos, preciosos, lleugerament allargats.
Només tenia un parell d’anys menys que la resta.
A l’estiu, els pares, la instal·laven a la casa pairal amb l’avia.
L’Avia, una senyora vestida de negre, havia lluitat, estava acostumada a estalviar, i molt; no és que hagués viscut a la misèria, sinó tot el contrari, el que passa és que en aquella època que li va tocar viure, era el que s’estilava, havia de casar bé a les filles, fen grans casaments.
Doncs aquí tenim a l’Amèlia passat els llargs tres mesos de vacances, amb l’avia, severa, estricte, vigilant, que l’Amèlia no se li menges les galetes, ni res que no toques, a les dues a dinar, fos on fos, ja teniu l’Amèlia corrents encara que estigués al poble del costat.
Dinava massa d’hora, els demés érem diferents, a les nostres cases tenien més clar que estàvem de vacances, i és dinava quan el dinar estava fet, les 3, o 2/4 de quatre.
A casa nostre paràvem la taula amb una cadira de més, per l’Amèlia, de vegades menjava els postres, si li venien de gust.
A casa seva, la trobaven tant maca, que volien per ella el millor del millor, ella era la que havia d’estudiar, no qualsevol carrera sense futur, la nena, havia d’ésser advocat, casar-se, a poder ser amb el noi amb més diners disponible...
Com en el cas de moltes noies, a casa seva havien li havien previst el futur.
Les coses no van anar com els pares volien, als 18 anys va conèixer un noi, en el que va descobrir un mon per un forat, a casa seva al principi no en sabien res, es clar que l’amor apassionat que sentia l’Amèlia al final va ser del domini, els seus pares ho van saber.
No és que fessin gaire coses per perquè la nena deixés el noi, però de manera subliminal, anaven minant la relació: de que dius que fa aquest noi?, dius que és músic?, d’aquesta manera es vol guanyar la vida?...
Cada dia la pressió era més forta i un dia van plegar...
Ella va a començar a estudiar a la Universitat, en l’època que la gran majoria d’estudiants passaven les classes al bar, per aprovar, feien empollades quan s’acostaven els exàmens ... L’Amèlia era bona estudiant, a ella això no li costava, va aprovar tots els exàmens.
Va conèixer en Jordi, un noi maco, intel·ligent, dels que passaven la universitat al bar, feia un curs més que l’Amèlia.
Aviat ella el va avançar.
Ella va acabar la seva formació abans que ell.
Un dia és van casar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada