dilluns, 13 d’abril de 2009

DONES: TERESA

A la Teresa li agrada molt el seu nom. En castellà fins hi tot li agrada encara més.
Està molt segura de si mateixa, no te mai cap remordiment.
Ha aconseguit tot el que s’ha proposat sense fixar-se que deixava pel camí. De fet no li ha preocupat gents.
Es va casar molt jove, només tenia 18 anys, cosa que s’entén per les ganes que tenia de fugir de casa seva, és la segona de 8 germans, de fet podria ésser la primera, ja que en Pera, el germà gran és, hi ha estat un noi amb moltes dificultats; a ella sempre li ha molestat aquest germà.
El seu pare era un home autoritari, catòlic practicant, la mare, vivia submisa a les demandes del marit. Ella no volia aquesta vida, es per això que és va casar, era de l’única manera que podia sortir de casa.
Casada, li anaven be les coses, però no estava satisfeta d’aquella vida monòtona, tenia dos fills i s’adonava que sempre feia el mateix, de la feina a casa, de casa els nens... etc.
Durant molts anys va tenir una amiga incondicional, la Rita.
En separar-se i tenir problemes econòmics, els nens l’atabalaven, moltes vegades la Rita se’ls quedava a sopar i dormir perquè ella volia sortit, l’amiga ho feia contenta, el que volia era que fos feliç... cada cop que tenia una crisi d’ansietat i solitud, Rita hi anava corrents... li feia companyia l’escoltava i moltes vegades acabaven fent-se un far de riure...
Rita estava molt segura de que eren molt bones amigues, i que la Teresa faria el mateix per ella en cas que fos necessari, de fet ni s’ho qüestionava, ho tenia clar.
Però les persones moltes vegades no veuen les coses de la mateixa manera, la amiga s’havia d’haver adonat, estava cega, tot i que de vegades es disgustava amb petites coses que succeïen.
Va començar a sortir amb un noi, una relació clandestina, Rita, al principi, ho trobava be, es clar que van començar a passar els anys i li demanava si ja li havia dit a la seva parella que ella n’estava al corrent, al que sempre contestava que ja li ho diria, i així anava passat, de vegades li deia: escolta, ell no s’ho creurà que no en sàpiga res, com pot ser que tu ho sàpigues tot de mi, i jo no sàpiga res de tu, ara ja fa molt de temps... al que sempre em donava llargues...
Però el per a Rita el que li va fer més mal de veritat va ser que, desprès que Teresa pujer com l’escuma a la feina, fent servir amics i ara pensa que pressionant-los; per circumstàncies de la vida vam anar a parar a treballar per la mateixa empresa, clar que no tenien res a veure les feines respectives, Teresa va passar de ser secretària d’una escola a ser la secretaria del cap de recursos del centre de cultura de l’ajuntament de la seva ciutat.
Quan Rita li preguntava de qui exactament era secretaria, sempre em deia que del cap de recursos, mai va pensar que era de recursos humans, pensava, que era de recursos externs, de recursos econòmics, o qualsevol altres recursos... realment Rita anava amb el lliri a la ma...
Varen venir temps revoltats, per culpa de que van canviar el director de l’equipament on Rita treballava; la política d’aquest senyor va ser la de despatxar a pràcticament tothom.
Els treballadors és van organitzar per sabotejar una inauguració molt important, be un sabotatge laigh, ja que es van limitar a fer pancartes i repartir pamflets a les persones que acudien a la inauguració... esperant que arribessin les autoritats, per posar-los en evidència, cosa que no va succeir ja que estaven avisats per la Teresa que contava de la informació de primera ma, donada per Rita.
Quan li va fer saber que havia estat una marranada, que l’havia posat en evidència amb els companys, que això no és feia, ella li va dir : Jo em dec a la meva feina, que és el que em dona de menjar.
Això no va ser un disgust, va ser una malaltia que va haver de patir, i que li
va costar de refer-se, amb la informació que disposaven dels treballadors, la gran majoria no van tornar a treballar en aquell lloc mai més.
D’això fa molts anys, però encara quan Rita es para a pensar, li dol i molt.
No se li pot dir res a la Teresa, creu que va actuar correctament, n’està convençuda...
No s’han vist pràcticament mai més, des de fa 15 anys, potser en un enterrament...
La Teresa està tant segura que tot ho fa be, que no s’equivoca mai, que les persones que la van estimar i molt durant una època, ara no en volem saber res d’ella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada