dijous, 2 d’abril de 2009

Un conte totalment real

Hi havia una vegada una noia molt intel·ligent.
No era només intel·ligent, sinó que era molt bona filla, molt bona amiga, molt bona companya, molt esportista, molt treballadora, molt motivada, molt sensible, amb moltes ganes d’aprendre i sense cap problema per ensenyar als altres…

Va estudiar, tot i que un dia es va adonar que aquesta carrera que havia triat no la satisfeia gents... aleshores es va embrancar en una aventura empresarial que no tenia res a veure amb els seus estudis inicials...

Abans de donar aquest pas va treballar en una companyia aèria, i allà va conèixer un noi que desprès va ser el seu marit... no va ser tant fàcil, de primer no li va agradar gents, li trobava molts defectes...

Però ve el temps i les circumstàncies els van apropar i va acabar sorgint l’amor, un amor intens, de fer equip, i van començar la vida plegats... un any desprès varen casar-se...

Mentrestant ella, posava en marxa als seus projectes empresarials...

L’empresa va començar a funcionar i el seu company, va anar a treballar amb ella...

Desprès d’un temps, ell va voler tenir família, ella s’hi va avenir, van tenir una nena preciosa, només dos anys desprès van tenir un nen preciós.

Ella no volia tenir nens per que se’n ocupés algú altre, sinó que volia fer-ho ella en persona... pel que va muntar la seva vida, la seva feina, i tot per poder estar amb els seus fills...

El resultat va ser uns fills feliços, que adoren la seva mare, perquè ella es preocupa de que tinguin activitats lúdiques quan no tenen escola, van al cinema, al teatre, participen en actes del barri, viatgen...

Un dia, va començar a pensar que podria tenir un altre fill, però els metges no li aconsellaven, tenia embarassos dolents en els que patia, no és trobava be...

Junt amb el seu company van decidir que podrien ajudar algun nen que no tingues a ningú, i així ho van fer, va ser un tràmit llarg i feixuc, però per fi va arribar el dia... Toooootaaaaaa la família va anar a un país molt llunyà, a cercar al nou germanet...

Els que ens vàrem quedar, vam estar totalment informats en tot moment, perquè ella ens anava enviant fotografies i escrits... reflexions etc. Els que estàvem aquí vam viure el procés com em primera persona... va ser tota una experiència... preciosa per cert!

Tenia la vida perfecta, tots l’envejàvem, a tots ens hauria agradat tenir la seva sensibilitat i la seva intel·ligència.

La seva força ens ajudava a tots, sempre en treia la part positiva de tot, mai et desanimava, sempre tenia paraules agradables per tothom...

De fet ella encara és així, amb això no ha canviat gents, encara que la seva vida hagi fet un gir de 360 graus...

Però això vindrà en un altre capítol.

1 comentari:

  1. I què li va passar? Tan perfecte era tot... que m'has deixat intrigada. Com és que va canviar la seva vida?

    ResponElimina