dimecres, 15 d’abril de 2009

Un conte totalment real II

Un dia va sentir-se buida.
Li havien passat força coses a nivell professional, no totes bones, però en aquest camp ella mantenia la enteresa.
Però la seva vida començava a ser rutinària, la seva parella, de la que ella n’havia estat tant enamorada, feia massa la seva vida, no és que fes res d’estrany, però arribava tard, quan els nens ja dormien, menjava qualsevol cosa de peu dret a la cuina i seguia treballant a l’ordinador, ella, cansada, anava a dormir.
Un dia, quan ja era l’estiu, per feina, va tenir la oportunitat de veure un company que l’ajudava en uns temes, i aquell dia ella va provocar que ell és fixes de debò amb ella.
Van començar una relació, apassionada, romàntica, clandestina!
Ella va descobrir un mon que no coneixia, tot era nou, fantàstic, ell també se’n va enamorar. Va arribar a un punt que se’ls va descobrir, ja que ja no eren ni discrets.
El que només li preocupava a ella eren els nens, que no patissin, que no s’assabentessin de mala manera, el resta li importava poc.
El noi, que havia estat molt amic del marit, estava amb un atac d’ansietat i angoixa anormal; plorava, trucava als amics i amigues, els deia que era un mal home, que havia traït al seu amic, però que estava molt i molt enamorat.
Ella, amb la seva faceta de mare, se’n ocupava, estava per ell...
Aquell amor tant romàntic va començar a ser més turmentós, ella no ho entenia, però cada dia n’estava més abocada...
Un dia ell li va confessar que bevia, no era que begués una cervesa de tant en tant sinó que bevia molt, una beguda d’alt grau...
Això no la va acoquinar, sinó que és va proposar que faria que se’n sortís... era tant i tant l’amor que sentia, que totes les seves forces anaven cap a ell.
Va començar a tenir correspondència amb la família d’ell, sobretot amb una germana, que ara son força amigues, li ho va explicat tot, la família donava la culpa a la ex-dona.
Van passar moltes coses, ella, va decidir que el trauria d’aquest mal son, van passar 4 “monus”, en el que ja havia arribat al “delirium tremens”.
Arribaren a ingressar-lo a un lloc del seu país per desintoxicar-lo. Ella va anar a veure’l, i va tornar amb ell... ve va tornar sola, i ell va quedar-se un dies al seu país, va tornar a veure.
Ja ens havia explicat una persona que vam consultar ex- alcohòlica, que no és tant fàcil, que les persones que tenen aquesta addició s’inventen excuses, per sortir-se sempre amb la seva.
Un calvari!
Quan li deies a ell que s’adonés com feia patir a les persones que l’estimaven, ell contestava que més patia ell. No el treies d’aquí.
No tot va ser negre, algun cop es recuperava, aleshores feien vida força normal, semblaven una família de debò; fins que un dia, de vegades per una tonteria, ell tornava a caure, aleshores era tornar a començar a l’infern.
De vegades ella sentia por, por pels nens, que ell no fes alguna cosa desagradable davant d’ells, en un estat de borratxera...
Durant aquest temps fa fer un intent de suïcidi, el que el va portar a estar ingressat 10 dies a l’hospital, van haver d’operar-li el braç que s’havia ferit.
Aleshores va fer una recuperació important, que va durar uns mesos, ja feien plans, ella creia que estava pràcticament recuperat, i que ara ja eren una família, fins hi tot van organitzar anar a passar les vacances al seu país; una setmana abans de marxar de vacances, va tenir una conversa amb el seu pare, i tot es va tornar a trastocar.
Va dir que no marxaven, que no volia veure a la seva família, que si volia ella que hi anés que ell no anava...
Una nova desesperança, ella els hi havia promès als nens que viatjarien, al dir-los que no, va haver-hi un desencís general, va fer que se sentís molt malament, i va decidir que viatjarien però a un altre lloc. Va anar a París, a Eurodisney, a visitar el Louvre, van ser 10 dies d’ella amb 3 fills feliços.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada