dimarts, 28 d’abril de 2009

DONES: ENCARNA

L’Encarna ha estat una dona feliç.
Va néixer en un poblet al Pirineus, tant i tant petit, que fins fa quatre dies no sortia ni els mapes.
A casa seva, pagesos, l’enviaven ben petita a recollir les vaques que pasturaven, te anècdotes gracioses, com amb cinc anys no tenia gaires ganes de caminar, s’enfilava al damunt d’alguna de les vaques anant-hi a cavall.
La van enviar a Barcelona, no sé si per servir o a casa d’algun parent, i aquí va conèixer el que seria el seu marit per més de 50 anys.
Va casar-se molt i molt enamorada.
Ell era un senyor molt presumit i elegant, i ella el va seguir, essent presumida i elegant.
Ara, amb quasi 80 anys, i fent-ne tres que ja és viuda, li ha sortit tot el que ella és.
Viu amb els fills, be amb dos, el gran desprès d’algunes dificultats a la seva vida, ha quedat clar que hi viurà sempre... l’altre, la filla, que li soluciona tot de tot, ella és refia de la filla, per tot.
La filla ja s’ha acostumat i ja no és planteja res.
Molts dies te molt mal humor, ningú no sap per què, però aquell dia fa les coses de manera que tothom corre. És brusca, rondina, protesta i s’enfada amb les noticies del televisor...
Els de casa ja n’estant acostumats, els dames no n’estem.
Ens sorprèn amb la confiança que et diu segons quines barbaritats; ahir per exemple donava lliçons d’economia a una persona que no coneix només que d’oïdes...
Ella, és perfecta.
Ella ho fa tot molt bé.
S’administra, compra bé, i no li costa treure el geni amb el que sigui. Ella és la millor.
Penso: que fantàstic creure això de tu mateixa!, que bo que tot el de les altres persones estigui tant malament! Quina satisfacció anar-se’n a dormir amb la consciència tant tranquil·la, de que tens la raó de tot!
Pobre Encarna, no sap quina és la impressió que fa a les persones que de vegades ens l'escoltem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada